“La maldat és una forma de vida. Hem de superar-la, hem de deixar-la enrere. Volem viure” (John Lennon, 1940-1980).

C’s i PP tornen a insistir en la imperiosa necessitat de repetir l’aplicació de l’Article 155, si és possible, amb més contundència; es tracta exclusivament d’esclafar qualsevol iniciativa que es prengui en defensa dels drets i de les llibertats. Aquesta fixació paranoica, defugint tot eufemisme, només té un nom: maldat.

“El món no està en perill per les males persones sinó per aquelles que permeten la maldat” (Albert Einstein, 1879-1955).

Davant la certesa que es tracta de maldat, començaria a ser hora que les persones de bé, amb independència de la seva ideologia, es posicionessin amb fermesa en defensa de la democràcia.

“L’orgull de qui no pot edificar és destruir” (Alejandro Dumas, 1802-1870).

Amb aspiracions inconfessables, però incapaços de la més mínima acció orientada a regenerar, C’s i PP, han demostrat sobradament que el constructivismepolític dista molt dels seus plantejaments totalitaris, per la qual cosa diuen el què diuen i fan el què fan.

“No es pot acceptar res d’un malvat perquè hom corre el risc d’envilir-se”  (Marie-Jeanne Roland, 1754-1793).

En resum, el fet de compartir postulats basats en la maldat i donar suport a qui els proposa i fomenta, comporta acabar sent de la seva condició. Des de la racionalitat, és possible que aquesta sigui una aspiració?

23/8/2018