A dia d’avui no puc ser optimista pel que fa a la situació l’endemà del 27 S i en aquests moments de poca claredat, em ve al cap aquest fragment de La Passió d’Olesa de Montserrat: ” Fa molts anys, la nostra terra era un verger beneït; però encengueren la guerra les discòrdies de partit … I vingué la gran desfeta: la discòrdia entre germans portà una carrera feta de legionaris romans. No tingueren resistència i ens inposaren la pau. I la nostra independència s´ha tornat la d’un esclau … Penseu que s’atansen dies de prova, d’expiació … I quan arribi aquesta hora de llum i de llibertat, cal trobar-nos tots alhora ben units … L’odi lluny, la vista enlaire, el pas decidit i greu, el pit ben obert a l’aire i el cor ben obert … ” . Si Catalunya és l’objectiu i no el pretext per continuar mantenint quotes de poder, cal estar a l’altura de les circumstàncies, és a dir, tenir sentit de país i ser capaços de renunciar als egos inoperants i improductius. ” … No tingueren resistència i ens inposaren la pau … “

26/6/2015

Publicada al diari ARA el 29/6/2015