No sóc militant de cap partit polític i procuro ser objectiu en les meves apreciacions. Ja cansa sentir la cançoneta de sempre. La vicepresidenta del govern central repetint cada divendres el mateix discurs (a falta d’arguments) adobat amb un acompanyament d’amenaces que sonen a catxa de timba. A aquestes altures (o molt abans), el govern de l’Estat i el partit que el sustenta, haurien de tenir clar que la situació actual a Catalunya és la consequència de no haver volgut afrontar un problema que ve de lluny i que és de justícia resoldre definitivament (pel bé no només de Catalunya). El govern de l’Estat és perfectament conscient de l’existència del problema, però admetra-ho no li és rendible de cara a la resta de l’estat. Atacar Catalunya i a ser possible sotmetra-la li dóna vots, que en el fons, és el que importa. A Catalunya, avui, no hi ha cap mena de trencament (ja es voldria). A Catalunya, avui, hi ha una voluntat de ser com mai s’havia vist (consciència naional). A Catalunya, avui, hi ha un procés que malgrat es vulgui atribuir exclusivament al President Mas (que dóna la cara i se la juga com ningú) per interessos inconfessables …, o no, es deu al sentiment col·lectiu d’un poble que ja n’està fart.

24/7/2015

Publicada a La Vanguardia el 30/7/2015