Des d’una òptica humorística,  he de confessar que l’expressió rancio abolengo sempre m’ha provocat la sensació de comicitat. Em fa gràcia i no és per menys considerant el que significa: nissaga, llinatge, estirp, origen, casta, noblesa, ascendència, genealogia, prosàpia, aristocràcia, solera… Terminologia d’una altra època  amb reminiscències que haurien d’estar superades però que perduren en reductes nostàlgics minoritaris.

En referència a aquesta qüestió, no hi ha dubte que Ivan Espinosa de los Monteros és un espècimen de rancio abolengo. No obstant, pel currículum que se li coneix i per les actituds que el caracteritzen, li escau més el  rancio  que l’abolengo.

Tant és així que en una entrevista a TVE va tenir el desvergonyiment de dir: No puedo estar contento con una televisión que nos pertenece a todos, que sufragamos entre todos pero que favorece a unos y a otros de una manera tan descarada.

Sortosament i malgrat l’origen “plebeu”, donat que encara queden periodistes com cal, en Xabier Fortes López -un altre professional “purgat”- li va etzibar: Es su opinión. Respetable, pero somos periodistas independientes. Igual que dice que la TV pública es de todos porque la pagan. También nosotros pagamos a los políticos para que hagan POLÍTICA en mayúsculas.

Senyor Fortes, les meves sinceres felicitacions per la seva dignitat professional.

21/5/2020