Que bé que sona, oi? Quina frase! Però, en realitat, què hem d’entendre per “nova manera de fer política”? No tinc cap mena de dubte que, a modo d’exemple, es pot trobar la resposta fent un seguiment -via hemeroteques i gravacions- de la trajectòria de l’alcaldessa de Barcelona, des dels seus temps d’activista fins a dia d’avui. Ada Colau, representa l’espècimen característic de la “nova manera de fer política”, activitat que bàsicament consisteix en anar de “progre” i “xerrar” exclusivament en futur: treballarem, estudiarem, procurarem, intentarem, invertirem, acollirem, gestionarem… Divagar, no concretar res i marejar la perdiu mentre s’intenta oferir “panem et circenses” a discreció. Al cap i a la fi, el diner és públic i… “qui dia passa any empeny”.

Així doncs i pel què es pot constatar, la capacitat d’adaptació i acomodament a l’ecosistema polític establert per part dels nouvinguts i nouvingudes, és impressionant. Molt més si es té en consideració un passat d’idees normalment contestatàries i reivindicatives.

Òbviament, aquesta mena de transfiguració no és fonamenta en un procés evolutiu lent, en realitat es tracta d’una mutació accelerada davant la qual, si  Charles Darwin visqués, s’hauria de replantejar la seva teoria sobre la selecció natural de les espècies.

El Premi Nobel de Literatura de l’any 1932, John Galsworthy (1867-1933), deia: “Només hi ha una regla per a tots els polítics de món. No diguis des del poder el que deies des de l’oposició”.

26/5/2020

Publicada a EL PERIÓDICO l’11/7/2020