Llegeixo que l’empresa Enagàs ha fitxat José Montilla per tal que s’incorpori al Consell d’Administració. No puc dir que m’estranya perquè vivim en un país de “portes giratòries”, de principis efímers i de dignitats sota mínims.

Segons la biografia del personatge, va haver de deixar els estudis universitaris per la seva dedicació a l’activitat política (PSC) i, des de llavors, com d’altres casos de tots coneguts, promoció pel fet de tenir “carnet”: regidor de Sant Joan d’Espí, secretari d’Organització, regidor i alcalde de Cornellà, Primer Secretari del partit, president de la Diputació de Barcelona, diputat al Congrés, ministre d’Indústria, president de la Generalitat i senador pel Parlament. Enguany i de moment, l’Ibex 35.

Davant l’escàndol que suposa la política de “portes giratòries”, com a docent jubilat i havent exercit l’acció tutorial més de quaranta anys, predicant el sentit de l’esforç, del sacrifici i de la responsabilitat, suggereixo als estudiants que es deixin de graus, llicenciatures, doctorats i màsters. En aquest país, determinats fets corroboren que després de l’escolarització obligatòria o inclús estant en possessió d’una titulació acadèmica, si hom vol evitar la precarietat laboral i aspira a progressar, només cal afiliar-se a un partit polític amb perspectives de poder i sotmetre’s, de forma incondicional, als designis de la “cúpula” de torn. Per tal d’assumir aquestes condicions, només cal estar en disposició de renunciar als principis i a la dignitat. Tot depèn del què es vulgui i de calibrar el cost que suposa.

Sortosament, segueixo pensant que encara hi ha persones íntegres que es mantenen fermes; són les que tenen consciència, autoritat moral i que, sens dubte, deixaran empremta de la seva gestió. Al final, el que compta és quin record queda.

28/5/2020