Lamentablement però com no pot ser d’altra manera, cada vegada que obre la boca, Santiago Abascal ens delecta amb discursos de “foc i destral”. Una darrera l’altra, les bajanades que vomita, no són altra cosa que el reflex d’un personatge patètic i tòxic que pretén personificar les essències del feixisme i aspira a erigir-se en una mena de “führer” , “duce” o “caudillo” en versió actualitzada. Si arribés a prosperar, pobra Espanya!

Tal com van les coses, davant de la tolerància -gairebé connivència- pel que fa a la descarada activitat de l’extrema dreta, no seria d’estranyar que des de la tribuna d’oradors del Congrés de Diputats, qualsevol dia s’atrevís a plagiar un fragment del discurs que José Mª Gil Robles va etzibar el 1936 i s’hagués de sentir: “Debemos marchar hacia un nuevo Estado. ¿Qué importa si ello significa derramamiento de sangre? Necesitamos una solución integral, que es lo que estamos buscando. Cuando llegue el momento, las Cortes se someterán o las haremos desaparecer”.

Tot és qüestió del què l’Espanya democràtica estigui disposada a consentir. En matèria de permissivitat a la ultradreta, Alemanya és una excel·lent referència des del final de la Segona Guerra Mundial.

5/6/2020 

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Ja n’hi ha prou de permissivitat amb l’ultradreta” el 6/6/2020 i a EL PUNT AVUI el 12/6/2020