Una faula és una narració, en vers o en prosa i normalment breu, de fets fantàstics que comporten algun tipus d’ensenyament de tipus moral. Generalment hi intervenen animals i elements inerts que es comporten  i actuen talment com éssers humans. Esopo, Fedro, La Fontaine, Samaniego, Iriarte, entre d’altres autors, possiblement siguin dels més coneguts en l’àmbit d’aquest gènere literari.

Dit això, voldria fer referència a una frase suposadament de tots coneguda i tal vegada emprada en alguna ocasió:  Aunque la mona se vista de seda, mona se queda. De fet es tracta d’un refrany que apareix a La mona, faula escrita per Tomás de Iriarte (1750-1791) i que és una crítica ferotge a les aparences, en especial, les falses.

En aquest sentit, em permeto recomanar la lectura, i posterior reflexió, a un personatge curiós -per qualificar-lo d’alguna manera- com és Pablo Casado. Pensar que un simple canvi de seu social, per rentar la imatge del partit, esborraràtot el bagatge d’afers irregulars acumulats al llarg dels anys, és d’una innocència pueril o d’una hipocresia adobada de cinisme, fora de mida.

Vist el tarannà i la trajectòria del personatge, m’inclino per la segona opció.

16/2/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Pablo Casado i la faula de la mona” el 19/2/2021