“Si Laporta posa el Barcelona al servei de l’independentisme, farà malament”.

Un altre exemple evident. Era d’esperar. No s’ha trigat ni 24 hores. El govern espanyol, per boca del ministre de Cultura i Esport, li fa arribar aquest missatge al nou president de l’entitat. Advertiment o amenaça?

Completament d’acord en què l’esport i la política no s’haurien de barrejar. Però en qualsevol cas i honestament, aquesta no és una qüestió que se li pugui atribuir a l’independentisme. El cert però, és que per activa, per passiva o per “perifràstica”, l’absència argumental aboca al risc de dir bajanades.

Tanmateix, intueixo que una persona culta com deu ser el senyor José Manuel Rodríguez Uribes, per raons d’edat o tal vegada per falta d’interès pel món del futbol, ignora l’afer Alfredo Di Stéfano i l’època en què el Real Madrid, per raons obvies, era considerat l’equip del règim.

Aquesta reacció visceral que, com en altres casos, no pretén altra cosa que atemorir i desestabilitzar, confirma que malgrat tot i en qualsevol circumstància, el Barça segueix sent Més que un club. Així doncs, desitjo el màxim encert a la nova junta i que el barcelonisme, més que rauxa, tingui el seny de caminar en un mateix sentit. El Futbol Club Barcelona hi guanyarà i Catalunya també.

8/3/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “FC Barcelona: Malgrat tot, més que un club” el 10/3/2021