Heus aquí, per enèsima vegada, la meva perplexitat per la forma com actua la justícia segons els casos. M’explicaré…

Vaig llegir, amb estupor, que el Jutjat d’Instrucció nº 2 d’Eivissa en funcions de guàrdia, havia decretat llibertat provisional pels acusats de: retenir, drogar, torturar i violar una noia a Formentera. Inaudit! Em pregunto com hagués procedit l’esmentat Jutjat en el cas de no estar en funcions de guàrdia.

No és la primera vegada, i malauradament tampoc serà l’última, que des de la judicatura es decideix aplicar el benefici de la llibertat provisional a individus que, al meu humil entendre, haurien d’estar en presó preventiva vista la gravetat dels fets que se’ls imputa. Així doncs, com es pot justificar tal decisió?

Sovint s’argumenta que el problema rau en la interpretació de la llei. Doncs bé, penso que si una llei i les normes que se’n deriven són susceptibles d’interpretacions vàries, és que estan mal fetes i per tant cal rectificar-les, actualitzar-les o derogar-les, tasca què és competència ineludible del Poder legislatiu si és que el Poder judicial vol evitar caure en ambigüitats que posen en qüestió la credibilitat del sistema.

“Un pueblo puede vivir con leyes injustas, pero es imposible que viva con tribunales que no administren bien y pronto la justicia.” (Gumersindo Azcárate, 1840-1917).

24/8/2021

Publicada a EL PERIÓDICO el 27/8/2021