“Las instituciones tenemos que tener siempre presente los intereses generales y pensar en los ciudadanos, en sus inquietudes y preocupaciones. Estar permanentemente a su servicio y atender sus problemas. Debemos ser ejemplo de integridad pública y moral “.

Estic segur que la majoria de persones de bé subscriuen aquestes línies, especialment pel que fa a ser exemple d’integritat pública i moral. No obstant, un discurs grandiloqüent buit de contingut és inútil a tots els efectes; és a dir, que amb massa freqüència, els grans principis als quals s’apel·la, poc o res tenen a veure amb la realitat.

L’any 2010 es va estrenar  El discurs del Rei, una gran pel·lícula guardonada amb vint-i-un premis i que és un exponent del cinema britànic pel que fa al tractament de temes històrics. Fidelitat al context i respecte pels personatges, és a dir, rigor. En ella s’explica com de forma totalment inesperada, arran de l’abdicació del seu germà gran, Eduard VIII, el duc de York (1936-1952) és coronat rei d’Anglaterra amb el nom de George VI. Tanmateix, el fet de ser tartamut li suposa un greu impediment a l’hora de desenvolupar les tasques institucionals… Al final però,  gràcies a l’ajut d’un logopeda persistent i a base d’un esforç encomiable en dures sessions de treball, aconsegueix superar les dificultats fins al punt de poder pronunciar el discurs, clar, contundent i realista que els anglesos esperaven escoltar per boca del seu monarca en uns moments transcendentals en què únicament els fets estaven per damunt de qualsevol altra consideració.

28/12/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “El discurs del Rei: grans principis que poc o res tenen a veure amb la realitat” el 4/1/2022