En l’àmbit de les ciències naturals es coneix el parasitisme com una relació simbiòtica entre espècies diferents en la qual el paràsit s’aprofita de l’hoste provocant-li algun tipus de dany, inclús la mort; de fet, un paràsit és una mena de depredador. Aquesta relació natural, malauradament també es dóna en els diferents ecosistemes del medi polític; tanmateix la diferència rau en què es produeix dins de la mateixa espècie, motiu pel qual, els efectes consegüents repercuteixen de forma molt negativa en la majoria de la societat.

És per això que, a mode de metàfora, se m’acut dedicar aquest fragment de La Passió d’Olesa de Montserrat als paràsits de política que patim, no només arreu de l’Estat com sovint es vol fer veure, perquè Catalunya no està exclosa de parasitisme polític i no sembla pas que hi hagi la voluntat suficient per a eradicar la xacra.

Joan el Baptista: Gent traïdora, qui us ha ensenyat a fugir de la ira venidora? […] Infatuats i pomposos i amb la supèrbia d’un rei, us dieu escrupolosos observadors de la Llei; però la desfigureu amb manaments ominosos i el poble jueu tracteu amb orgull de poderosos. Feu, doncs, fruit de penitència retracteu-vos de l’error; si voleu trobar clemència sembreu clemència i amor. Que ja rellueix la serra, i l’arbre de fruit corcat serà abatut contra terra i trossejat i cremat.

24/1/2022

Publicada a EL PUNT AVUI el 30/1/2022