El resultat electoral obtingut a Andalusia confirma, com era de suposar, la darrera patacada que ha rebut Ciudadanos, formació sorgida el 2006 amb l’objectiu de sembrar l’odi i la malvestat a Catalunya. Pel bé del país en general, malgrat els transvasaments a altres ecosistemes semblants o pitjors, tant de bo arribi el dia de la seva desaparició definitiva d’aquest gran muntatge teatral en què s’ha convertit el món de la política.

En qualsevol cas, no em puc estar de retre un “petit homenatge”, en clau de metàfora, a un col·lectiu que personifica tot allò que hauria de ser motiu de rebuig en qualsevol àmbit  de la societat. Amb aquesta intenció, i amb sentit de l’humor, m’he permès fer referència al Romance de Don Rodrigo.

Diu així: Las huestes de Ciudadanos desmayaban y huían cuando tras las elecciones sus adversarios vencían […] Solas van desventuradas que no llevan compañía […] La cara llevan hinchada del bochorno que sufrían […] El triste, de ver aquesto, gran mancilla en sí tenia: llorando de los sus ojos de esta manera decían: ayer villas y castillos, hoy ninguno poseían; ayer tenían criados, hoy ninguno les servía […] ¡Desdichada fue la hora desdichado fue aquel día […] pues lo habían de perder todo junto en un día! ¡Oh, Alberto! ¿Por qué no vienes y llevas estas nuestras almas de aquestos cuerpos mezquinos, pues se te agradecería?

24/6/2022

Publicada a EL PUNT AVUI l’1/7/2022