Es qualifica d’impropi allò que no es correspon amb les característiques pròpies d’algú o que no s’adequa a les circumstàncies d’un moment determinat. La definició és clara i no admet cap mena de dubte. Un altra qüestió és l’ús que es fa del lèxic quan la perversió del llenguatge, especialment en l’àmbit de la política, és de domini públic.

En conseqüència, en aquest tema concret, tinc un dubte que voldria aclarir a partir d’alguna argumentació lògica i coherent, per part dels pertinents anomenats “alts càrrecs”, cosa que fins ara no s’ha produït ni penso que es produirà com seria desitjable.

M’explicaré… El “sidral” que el dia 8 d’agost de 2024 es va organitzar en aplicar l’anomenada “Operació Gàbia”, a la recerca i captura del President Puigdemont, va ser de tal magnitud que es pot qualificar de pròpia d’una situació realment excepcional amb riscos evidents per a la ciutadania i el país. I em pregunto, a quin perill vam estar sotmesos? Ras i curt, a cap ni un. Mantenir el contrari no té fonament, així doncs… Pel que fa a la fumigació amb gas mostassa, penso que sobra qualsevol comentari, perquè carregar contra manifestants de biaix catalanista i no contra la ultradreta és una consentida pràctica habitual a casa nostra.

El Conseller d’Interior Joan Ignasi Elena va tenir el desvergonyiment d’acusar el President Puigdemont d’intentar dinamitar la investidura i de tenir un comportament impropi. Per si no n’hi hagués prou, va assegurar que ni els Mossos ni el país estaven preparats pel seu procedir. Què esperava?

I per si encara no hi hagué prou despropòsits, el Comissari en Cap del Mossos d’Esquadra Eduard Sallent va incórrer en una falta de respecte, greu al meu entendre, al comparar el President Puigdemont amb el personatge Jimmy Jump conegut de tothom per les seves accions disruptives en esdeveniments esportius. I encara més, també es va permetre fer comentaris i valoracions de caire polític. Comportament propi el del Comissari en Cap?

La roda de premsa de l’endemà va ser una exhibició de “pilotes fora” i de creuament de manifestacions inadequades per acabar amb un panegíric com a comiat. Propi o impropi?

Si els Mossos són la policia de Catalunya, considero que és imprescindible una reflexió en profunditat, un replantejament i també una purga interna per higiene democràtica. I no únicament pels darrers esdeveniments. Des del 17 d’agost de 2017 moltes coses han canviat, per això és essencial recuperar la memòria històrica d’unes actuacions admirables. Guanyar prestigi és difícil, mantenir-lo encara més, però perdre’l és d’allò més fàcil per bé que el discurs oficial lloï unes maneres de fer que la realitat actual evidencia que, com a mínim, són més que discutibles.

Com de costum un text de La Passió d’Olesa de Montserrat que, llegit en clau metafòrica, és molt clarificador:

Pere: Betània… Tots et coneixen… Més enllà Jerusalem…

Joan: Si saps bé que et persegueixen, oh, Senyor, per què hi anem?

Andreu: Els fariseus cerquen l’hora d’agafar-te a traïció.

Judes: I què? Som tots a sa vora i tindrem precaució.

Jesús: No temeu pel meu prestigi que el meu triomf serà cert. Mes avui cal que un prodigi dels més grans sigui complert.

Naturalment i com en moltes pel·lícules, tota semblança amb la realitat és pura coincidència. Propi o impropi?

Agost de 2024