EL CASAL d’Olesa de Montserrat, una entitat d’arrels educatives compendi de vivències generacionals i molt més…

La memòria em diu que la meva vinculació amb EL CASAL començà d’adolescent. Pastorets, sainets i el que convingués constituïren les primeres experiències teatrals com actor i d’altres menesters ocasionals. Més endavant participació en muntatges de més entitat amb papers d’una certa rellevància: Partits pel mig (Xavier Fàbregas), L’encens i la carn (Anònim francès del segle XVII), Farsa y licencia de la reina castiza (Ramón del Valle Inclán), Vent de Garbí i una mica de por (Maria Aurèlia de Capmany) … I més Pastorets… Per cert, fent de Satanàs m’ho vaig passar d’allò més bé! I què dir de la posada en escena del 2009 per part dels veterans!

Però com en tot, es passen èpoques en què s’han d’establir prioritats. Així que entre els estudis, la mili, els inicis professionals, el festeig i la formació d’una família vaig agafar-me una excedència d’activitat teatral. Menys La Passió, irrenunciable en aquells temps. En qualsevol cas, després d’un període més aviat llarg, a principis dels vuitanta vaig sentir la necessitat de recuperar el teatre com a hobby.

Des de llavors, de forma sistemàtica, no he deixat de fer-ne, bàsicament en l’àmbit de la direcció i tenint sempre present que per a mi el teatre és una eina educativa cabdal amb unes possibilitats pedagògiques insospitables.

Des d’aquesta òptica va començar una aventura que es va traduir en aplicar els meus criteris a partir d’allò que jo en dic possibilisme  i que es fonamenta en el treball en equip, el compromís i el sentit de responsabilitat, a nivell personal i col·lectiu.

I així va ser com en base a aquests principis vam començar a crear i presentar al públic els següents projectes: Els Pastorets (1985, 1986, 1987, 1988, 1992, 2000, 2016, 2017 i 2018), La Baldirona 1 (1995), Els analfabets (1996), Souper-Tango (1997), Tafalitats (1999), Gent d’ara (2000), Gesta (2002), El sopar dels idiotes (2007), La Baldirona 2 (2010), L’assemblea de les dones (2012), Inconnexions (2014), Vent de Garbí i una mica de por (2022) i Gent d’ara i de sempre (2024).

Pel camí però, en altres espais per diverses circumstàncies:

La feréstega domada (1999), La llei d’herència (2003), Records (2004), Mirada enrere (2009), Aquesta nit tanquem (2016) i Farsàndia 1 i 2 (2018).

No obstant el canvi d’espais, les produccions sempre van estar lligades amb  EL CASAL d’una manera o altra mantenint el vincle inicial. He de dir també, que a partir de 1995, al constituir-se Daina-Isard Teatre, es va establir una mena de pacte no escrit segons el qual la base d’operacions i activitats seria EL CASAL.

I així es va arribar al Centenari…

La darrera setmana de gener de 2025 van cloure els actes de celebració del Centenari d’EL CASAL d’Olesa de Montserrat (1924-2024). Cent anys, un segle, 36.500 dies, 876.000 hores! Us imagineu? I això sense comptar els anys de traspàs, 25 ni més ni menys.

Des d’aquí, felicitar a tot el col·lectiu que va fer possible una programació que sense cap mena de dubte va constituir un èxit en tots els aspectes.

Com a soci de l’entitat vaig poder gaudir dels actes programats, però també participar com a col·laborador, en Els Pastorets de 2023 i en la recuperació del Carroussel  amb un nou format que res tenia a veure amb el dels anys 50 i 60 del segle passat. I com no podia ser d’altra manera, juntament amb en Llorenç Mimó -company d’aventures faranduleres des del 1997- vam tenir el plaer de dirigir un muntatge teatral que ens va semblar adient titular com Gent d’ara i de sempre, adaptació actualitzada des d’una òptica pedagògica, d’una obra estrenada el 1908 al Teatre Novetats de Barcelona i el 2000, representada a EL CASAL sota la direcció de qui escriu i l’amic Llorenç.

Dit això, vull deixar constància de cinc experiències que en el decurs del temps, van tenir i tenen una especial significació en l’àmbit personal:

1          Direcció d’Els Pastorets per primera vegada el 1985 i el 1992 (Olimpíada de Barcelona)

2          Codirecció de:

2.1      Els Pastorets del 2000 (canvi de mil·lenni)

2.2      El sopar dels idiotes el 2007 (inauguració de les noves instal·lacions)

2.3      Els Pastorets el 2016 i 2017 (Centenari d’en Josep Mª Folch i Torres)

2.4      Gent d’ara i de sempre el 2024 (Centenari de l’entitat)

Les noves generacions hereten el repte de mantenir l’esperit que ha fet possible superar “noses i carrers estrets” al llarg de cent anys, confiem en el seu potencial.

Febrer de 2025