El nivell cultural d’un país està en funció, entre d’altres factors – com per exemple l’educació rebuda -, de la importància que es dóna a la cultura i els recursos que s´hi destinen, és a dir, la partida pressupostària i el tractament fiscal que el govern de torn decideix aplicar.

Atès que la ciutadania d’un país culte gaudeix d’una ment molt més predisposada a pensar, i com a conseqüència, a analitzar i ser crítica amb la realitat que l’envolta, és fàcil deduir que si la cultura no es fomenta, l’objectiu és procurar que la gent pensi el mínim possible, amb tot el que això comporta.

És evident el motiu pel qual l’IVA cultural es manté al nivell actual. No es tracta només d’una qüestió recaptatòria, les raons van molt més enllà.

Si posem com exemple el teatre, em ve a la memòria aquella frase de Voltaire (1694 – 1778): “Qualsevol que condemni el teatre és un enemic del seu país”

25/8/2015

Publicada al diari ARA el 29/8/2015, en castellà a El Periódico amb el títol “Impuestos que no nos dejan pensar” el 30/8/2015 i a La Vanguardia l’1/9/2015