El llenguatge numèric es diferencia d’altres llenguatges per una qüestió ben simple: és objectiu. Malgrat se li vulguin atorgar interpretacions de conveniència, dos més dos són quatre, i per tant, discutir aquesta evidència i d’altres, no fa altra cosa que posar de manifest un grau considerable d’ignorància; ignorància que en ocasions, no és altra cosa que mala fe disfressada amb l’objectiu de fer lectures al servei d’interessos que res tenen a veure amb la realitat, és a dir, subjectives.

A les eleccions generals de 2011, el PP va obtenir 186 escons, producte de 10.830.693 vots (coeficient equivalent a 0’0000171). Enguany, les forces soberanistes sumades, malgrat alguns sabotatges, han obtingut 72 escons, producte de 1.957.348 vots (coeficient equivalent a 0’0000367). Com a conseqüència, un elemental coneixement de la numeració decimal permet deduir sense discussió possible, que 0’0000171 és inferior a 0’0000367, i a més, 0’0000367 duplica amb excés 0’0000171.

Si en el seu moment el PP es va considerar legitimat per atribuir-se una majoria absoluta, que ha utilitzat de forma totalitària, en base als resultats obtinguts, com gosa discutir la majoria absoluta de les forces soberanistes en base al mateix plantejament? Números canten!

“Aquests són els manaments del Dret: viure honestament, no ofendre al proïsme i donar a cadascú el seu” (Ulpiano, segles II – III)

30/9/2015