Sempre he considerat que el teatre és un “exercici de responsabilitat compartida”. Atès que el senyor Josep Antoni Duran Lleida, en manifestar la seva voluntat de presentar-se a les eleccions generals, malgrat els resultats d’UDC a Catalunya, apela a la responsabilitat, penso que està fent teatre; i pel que fa al fet de compartir, costa entendre que se li assigni el paper de protagonista de l’obra per unanimitat.

En relació a que “no s´hi juga res”, és evident que s’hi juga el poder seguir mantenint el seu “modus vivendi” a no ser que, en el cas més que probable de no obtenir escó, tingui alguna carta de futur amagada, la qual cosa no seria d’estranyar, perquè personatges com aquest són incapaços de renunciar a la seva situació de privilegi. En aquest sentit, paga la pena recordar una entrevista de l’any 2013:

Mònica Terribas: “Si deixa la política es dedicarà a fer la tesi doctoral i a la docència?”

Josep Antoni Duran Lleida: ” I de que viuré, què menjaré?

Mònica Terribas: ” Home, es podrà guanyar la vida una persona brillant com vostè, no?”

Josep Antoni Duran Lleida: “Els professors ho passen  molt malament, no guanyen prou, per tant no en tindria prou”

Que està fent teatre és evident, només falta saber el títol de l’obra.

19/10/2015