Com amant del teatre, avui, als Matins de TV3, he pogut gaudir d’una representació inesperada. El señor Joan Coscubiela, del qual ignorava la seva faceta d’actor, m’ha deleitat, és un dir, amb la seva interpretació en forma de monòleg repetitiu i unidireccional impregnat de demagògia.

Per respecte a l’audiència d’aquest programa, hagués estat bé que en algun moment de l’entrevista, un cert grau d’improvisació s’hi fes present. Un actor que aspira a ser de primer nivell ha de saber improvisar en qualsevol situació, la qual cosa no comporta ignorar el guió, sinó tenir capacitat de resposta davant de qualsevol contingència per tal de no perjudicar la trama (per exemple, respostes repetitives de forma reiterada a preguntes diferents).

Senyor Coscubiela, el seu discurs i el seu argumentari no es corresponen amb els temps que vivim. No li sembla que cal renovar el repertori i revisar els diàlegs? O si més no, fer una cosa molt actual en teatre: rellegir els clàsics, descobrir noves possibilitats i oferir noves propostes escèniques. El públic (l’electorat), ho agraeix i la crítica també, perquè fer política no és fer teatre; és assumir el repte d’abandonar trames i arguments caducs, de propiciar nous escenaris on poder representar dramatúrgies actualitzades.

29/10/2015