Posats a tocar el voraviu, em permeto suggerir al “gobierno en funciones”, portar al Tribunal Constitucional dos signes d’identitat de la cultura catalana: La Passió i Els Pastorets. Considerant la varietat de versions existents li seria molt fàcil engreixar les denúncies que s’acumulen a la seu del citat organisme i, d’aquesta manera, disposar d’arguments determinants per tal de neutralitzar les aspiracions d’un feu hispànic que té la gosadia de voler decidir el seu futur.

Si hom analitza els textos és fàcil deduir l’existència d’un conflicte de competències. En el cas de La Passió, entre jueus i romans. A La Passió d’Olesa (en aquest cas), Caifàs diu: – Executar un condemnat no ens és permès a nosaltres. Pilat respon: – Tot això vol dir ben clar que heu acordat la sentència, doncs calmeu vostra impaciència, jo no em vull precipitar … En el cas d’Els Pastorets, entre àngels i dimonis. A Els Pastorets (també d’Olesa) Satanàs diu: – I ja que el Cel ens voldria esclafar, que és són anhel, declarem la guerra al Cel, ara, sempre i cada dia . Sant Miquel respon: Atureu-vos, insensats!

Estic segur que aquests dos exemples justifiquen sobradament un recurs d’inconstitucionalitat. Posats a tocar el voraviu … , “Casus belli”.

20/2/2016

Publicada a El Periódico amb el títol “La Passió” i “Els Pastorets”, dos casos per portar al Constitucional” el 22/2/2016