Aquesta setmana hem assistit a un Congrés de mala educació. No es tracta únicament de defensar unes idees i uns posicionaments, la qüestió és fer-ho en el marc d’uns paràmetres de capteniment i un mínim d’educació. Educació és quelcom que rep la majoria, que molts transmeten i que pocs tenen (Karl Kraus, 1874 – 1936). Educació és l’aptitud per escoltar quasi qualsevol cosa sense perdre la compostura ni la confiança en un mateix (Robert Frost, 1874 – 1963).

L’exhibició de males maneres a títol individual i l’acompanyament coral d’una claca servil desplegada en les dues sessions d’investidura evidencia que la crisi del Reino de España és molt més que una crisi política, és una crisi dels principis educatius més elementals; el respecte, per exemple.

Sus señorías haurien de reflexionar sobre el lamentable espectacle que han protagonitzat i corregir les seves actituds i els seus comportaments. Em permeto suggerir que, juntament amb l’acta de diputat o diputada lliurada en la presa de possessió, es fes entrega d’un manual pràctic de saber estar.

5/3/2016

Publicada a El Periódico el 7/3/2016