Ignoro com qualificar aquests individus, si és que mereixen algun qualificatiu, que han protagonitzat els fets dels quals han estat víctimes indigents de tota mena que prou pena tenen de ser-ho però, que en qualsevol cas, com a persones mereixen ser respectats. El que si tinc clar és que no es tracta d’una qüestió exclusivament educativa, perquè les motivacions d’aquests actes execrables van molt més enllà de possibles plantejaments educatius. No es propi de ciutadans de bé, cometre actes tan denigrants com els que s’han pogut veure a través de les televisions. Al meu entendre, darrera d’aquests comportaments propis de tarats mentals, s’hi amaga un total despreci pels que consideren diferents, un sentiment de superioritat de connotacions feixistes i una necessitat d’assumir un cert protagonisme per tal de sortir de l’anonimat a qualsevol preu. Es tracta d’un procés de degeneració pura i dura com a éssers humans en l’ambit d’una societat decadent.

No podem pretendre ni esperar que l’educació, per si sola, pugui resoldre aquesta problemàtica, perquè educar comporta parlar de drets, d’obligacions, de llibertat, de responsabilitat, d’autoritat, de disciplina … També de possibles conseqüències, no pas d’impunitat.

19/3/2016

Publicada a El Periódico amb el títol “Humiliació a la plaça Mayor de Madrid: Degeneració pura i dura” el 21/3/2016 i al diari Ara el 25/3/2016