Al llarg de la història de la humanitat hom pot constatar un munt de fets luctuosos, sovint recurrents, que posen en qüestió la suposada racionalitat dels humans. No es tracta en absolut de successos d’èpoques passades perquè malauradament, en ple segle XXI, la història es repeteix una i altra vegada. Guerres i conflictes arreu del món per motius econòmics, polítics, territorials, ètnics, religiosos … Intolerància, racisme, fanatisme … Res d’això és nou, les notícies que apareixen cada dia en els mitjans de comunicació en són la prova fefaent i no sembla que res hagi de canviar, ans al contrari, la sensació és la d’haver entrat en un bucle. De què serveixen les experiències pretèrites? Quin futur s’està construint? Tenen sentit les declaracions grandieloqüents dels organismes a nivell mundial davant de qualsevol desastre? S’actua amb rapidesa i de forma efectiva?

Segons l’OMS, els deures dels escolars poden perjudicar la salut. Com a docent ja jubilat, desprès de quaranta tres anys en exercici, vull deixar constància que mai he estat partidari dels deures per sistema, però si de fomentar el sentit de responsabilitat i la cultura de l’esforç, valors que actualment semblen propis de temps juràsics. No serà que les hipotètiques alteracions de salut són conseqüència de la quantitat d’imputs que reben els nois i noies al marge de les seves obligacions acadèmiques? Activitats extraescolars fora de mida i hores davant d’una pantalla sense cap mena de limitació, per exemple. Actualment no es pot obviar que, a banda d’una preparació i d’una formació continuada, s’exigeix actitud, qualitat que és imposible assolir per generació espontània. Fomentar l’esforç, el sacrifici i la responsabilitat en el marc d’uns paràmetres de normalitat, al mateix temps que ensenyar a assimilar possibles frustracions, en cap cas poden ser causa d’alteracions sanitàries, el missatge d’èxit fàcil si.

Els papers de Panamà han posat de manifest el frau fiscal a gran escala a l’ampara d’una legalitat immoral i no suposen precisament un estímul per complir amb les obligacions fiscals davant la propera campanya de la declaració de renda. L’escàndol confirma que, inclús a nivell mundial, Hacienda no somos todos i que l’autoritat moral per exigir el compliment de la llei en aquest àmbit és igual a zero. En què i en qui es pot confiar? En un món globalitzat, fóra hora que les institucions emprenguessin una acció conjunta acompanyada de mesures radicals amb un únic objectiu: regeneració. La situació destapada demostra l’estat de putrefacció d’una mal anomenada elit hipòcrita i egoista que, per més inri, sovint és presentada com a referència. Particularment em sento estafat davant dels fets publicats. Legalitat no és equivalent a ètica, i em remou l’estómac pensar en els milions de desfavotits que no disposen del més essencial per poder viure amb un mínim de dignitat, ni tenen cap mena de perspectiva que els possibiliti sortir del pou en el qual es troben.

5/4/2016

Publicada a El Periódico amb el títol “Un cop d’ull a l’actualitat” el 10/5/2016