Avui he llegit un article titulat: La solució al mal ús dels grups de WhatsApp: afegir-hi el mestre. No puc dir que m’ha sorprés perquè en el camp de la docència poques coses em sorprenen, especialment pel que fa a les relacions personals. Tot sembla indicar que ens hem “begut l’enteniment” i que, de no reconduir la situació, les noves generacions no estaran precisament en disposició d’afrontar la crua realitat que els espera, perquè no viuran en un món virtual, viuran en un món real.

El procés educatiu, a banda d’assimilar els continguts curriculars, comporta altres competències, com per exemple: ser capaç d’afrontar situacions diverses (en especial les desfavorables), assumir les conseqüències de les pròpies accions, gestionar positivament el temps disponible, saber “pair” possibles frustracions, extreure conclusions dels errors comesos, desenvolupar el sentit de responsabilitat … i d’altres, l’objectiu de les quals és fer persones assenyades.

No és raonable ni saludable una incidència desmesurada en la vida dels fills i filles. L’actual tendència a la sobreprotecció i a assumir rols que no pertoquen, no fan altra cosa que limitar una colla de capacitats potencials que els nois i noies han de desenvolupar de forma natural.

Ja només faltava implicar els docents via WhatsApp! La seva feina és fer classe i atendre l’alumnat de la millor manera possible, és a dir, propiciar i vetllar pel seu desenvolupament intel·lectual i personal. I cap família s’ha de preocupar amb excés, perquè ja existeix una eina, la tutoria, que ben aplicada, pot orientar perfectament a l’hora de resoldre hipotètics problemes, no pas “bajanades domèstiques”.

17/4/2016