“No teniu fe en mi completa ni sou un poble submís. Sapigueu que cap profeta és volgut al seu país … “ (La Passió d’Olesa de Montserrat)

A finals del mes de gener vaig escriure la  carta, “Araguaia, una suite homenatge a Pere Casaldàliga” , en la qual reclamava sensibilitat del món de la cultura envers dues figures de primer nivell del nostre país, l’un en l’àmbit espiritual i l’altre en l’àmbit musical: Pere Casaldàliga i Carles Cases.

Imagino que com en altres ocasions i com de costum, quan el primer deixi aquest món, serà objecte d’homenatjes i reconeixements. Pura hipocresia. Pel que fa al segon és evident que, el nivell i la qualitat de la seva produccció, no està en consonància amb les directrius actuals, ja que es promociona la mediocritat.

Considero lamentable que el nostre país faci ostentació del seu potencial cultural, que sens dubte el té i, paral·lelament, ignori o menystingui allò que realment és cultura. Només cal escoltar la suite Araguaia, composada per Carles Cases sobre poemes de Pere Casaldàliga per entendre què estic dient.

26/4/2016

Publicada a El Periódico amb el títol “Carles Cases, el músic menystingut” el 30/4/2016