Onze de setembre de 2022, Diada Nacional de Catalunya. Una manifestació multitudinària més? Per a què? Celebració? Reivindicació? Tot depèn… Enguany més que mai.  

El text que segueix pot il·lustrar perfectament el tòpic: “Però quan arribi el dia que nosaltres esperem […] Meravelles i prodigis floriran centuplicats; no restaran vestigis de tots els dolors passats. I amb l’enemic que ens governa foragitat del país, gaudirem de pau eterna i això serà un Paradís.”

O una realitat palesa: “Sempre el mateix: la discòrdia. […] Com pot haver-hi concòrdia entre els llops i les guineus? […] I vingué la gran desfeta: la discòrdia entre germans portà una carrera feta de legionaris romans. […] D’aital dissort els culpables foren els nostres passats, que amb llur odis incurables van perdre les llibertats.”

Mai em cansaré de posar en valor l’excel·lència  del text de La Passió d’Olesa de Montserrat, ni tampoc el fet d’admetre la font d’inspiració que em suposa, perquè tot i haver estat escrit fa més de setanta anys, constitueix un reflex fidedigne de la situació que patim i de la qual no se n’albira cap mena de sortida plausible.

Tanmateix, el discurs oficial  persisteix en la proclamació d’unitat. Algú s’ho pot creure?

11/9/2022

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Tòpics i realitats arran de la Diada” el 13/9/2022 i a REGIÓ 7 el 17/9/2022

Pilat: Apliqueu, doncs, el criteri i el costum en aquest cas. Qui voleu que us alliberi: Jesús o bé Barrabàs? (La Passió d’Olesa de Montserrat).  

S’ha arribat a un extrem en què, pels “professionals de la política”, votar x, y, z… o el que convingui és indiferent; de fet, es tracta d’una pràctica que anul·la qualsevol criteri personal i va en detriment d’un sistema que hom suposa democràtic però que grinyola per tot arreu perquè s’ha optat per una via que no porta enlloc i que genera dubtes més que raonables a qualsevol persona que pensi.

La qüestió de fons rau en què, pels “paràsits” del sistema, l’únic objectiu és mantenir l’estatus que atorga el fet de constar com a “figurant” en una llista electoral tancada i l’adhesió infrangible a les directrius que emanen d’unes cúpules instal·lades en el poder, més pendents de perpetuar-se que de fer política amb honestedat i al servei de la ciutadania.

Amb tot el meu respecte per a qui ha optat per una vida d’espiritualitat de caire religiós, vull remarcar que l’anomenada “disciplina de partit” és comparable a un dels tres vots que regeixen la vida monàstica: la obediència. La pobresa i la castedat les deixo per a una altra ocasió…

Francament, n’estic molt tip, fart, fins a la “barretina” per dir-ho suaument; i al mateix temps, sento vergonya aliena pel denigrant espectacle quotidià que hem de suportar. Fins quan depèn de tots plegats… Res és il·limitat!

3/9/2022

Publicada al Bloc de VILAWEB el 4/9/2022 i a EL PUNT AVUI el 8/9/2022

Atès que l’ètica s’ocupa d’estudiar el comportament humà en relació al bé i el mal així com els valors, o no, que se’n deriven, paga la pena reflexionar sobre la frase del  sociòleg alemany Max Weber (1864-1920): “El polític ha de tenir amor apassionat per la seva causa, ètica per la seva responsabilitat i mesura en les seves actuacions”.

No descobreixo res en afirmar que la classe  -és un dir- política en general, massa sovint fa referència a suposats codis ètics que en teoria haurien de regular els seus comportaments; no hi ha programa electoral ni míting en els quals no se’n parli de forma explícita. Diguem que de cara a l’electorat queda bé.

Una altra cosa és quan aquesta mena de reglament conductual s’ha d’aplicar a casos concrets. Aquí sí que es presenta un problema! En qualsevol cas, a la pràctica la qüestió resulta ser tan simplista com: 1) Si el codi afecta l’adversari, cal exigir el seu compliment. 2) Si el codi afecta al propi partit, cal buscar qualsevol tripijoc per tal d’evitar el seu compliment. Com deia La Trinca: No passa res, no passa res… I així va el país!

Davant de fets constatats – només cal consultar les hemeroteques – em pregunto on queda l’ètica i el que a efectes pràctics és més important encara:  la credibilitat. Com a valor institucionalitzat, el desvergonyiment està servit, perquè en l’ecosistema polític els codis ètics són “paper mullat”.

21/8/2022

Publicada a EL PUNT AVUI el 2/9/2022

Malgrat els esforços dels diferents estaments de la comunitat educativa (professorat, alumnat i famílies) hagués estat il·lusori pensar que el rendiment acadèmic no es ressentiria de les limitacions que ha comportat la pandèmia; així doncs, no és d’estranyar que els resultats de les proves competencials del final de l’ESO hagin experimentat una davallada considerable. Tanmateix, penso que no seria just atribuir tota la responsabilitat de la situació a la pandèmia i que cal ser honestos a l’hora de fer valoracions.

Mentre les lleis d’educació estiguin subjectes a les vel·leïtats dels polítics, serà molt difícil aconseguir  i mantenir un bon nivell acadèmic. Els plans d’estudis s’han de consensuar en base a criteris pedagògics i és imprescindible que els currículums i els programes a aplicar responguin a les necessitats d’una societat amb aspiracions de modernitat i voluntat de progrés.

D’altra banda no és cap novetat, i ve de lluny, la dèria vers l’igualitarisme de l’alumnat pel que fa al nivell acadèmic, la qual cosa està molt bé des del punt de vista conceptual… El problema rau en què per tal de fer quadrar les estadístiques, la pretesa igualació s’orienta a la baixa. Error greu, perquè aspirar a l’excel·lència no és discriminatori, és un objectiu legítim que motiva i evita el conformisme, en conseqüència, la mediocritat. En el fons es tracta de clarificar quin tipus de ciutadania es vol i com aconseguir-ho.

Incrementar el nivell d’exigència en totes i cadascuna de les etapes educatives i  recuperar valors com l’esforç, el sacrifici i la responsabilitat, contribuirien de forma eficaç a construir una ciutadania més formada i amb criteri propi.

9/8/2022

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “¿De qui és responsabilitat la davallada en els resultats de les proves competencials de l’ESO?” el 12/8/2022, a REGIÓ 7 el 13/8/2022 i al periòdic mensual 08640 (setembre)

Les temperatures que estem suportant des del mes de maig avalen que el canvi climàtic no és una entelèquia, és un fet científicament demostrat que desmunta les proclames dels defensors d’interessos econòmics que res tenen a veure amb els valors ecològics.

És per això que se m’ha acudit fer una crida a invertir en defensa. No en defensa militar però, ans al contrari, invertir en defensa de la mare naturalesa amb tot el que això significa.

Així doncs i vers aquest objectiu, cal promulgar i aplicar polítiques realistes i coherents que fomentin el manteniment i la conservació del medi natural, posant en valor i consideració el bon criteri i les opinions de les persones que habiten i coneixen de primera mà les problemàtiques que generen els entorns rurals.

Tanmateix, aquesta filosofia ha de dotar-se dels mitjans imprescindibles per a potencials intervencions: humans i materials. Més bombers i el reconeixement professional que es mereixen, més i millors vehicles, més helicòpters i hidroavions i, naturalment, incorporació dels mitjans tecnològics més avançats.

Us imagineu què es podria fer només amb part del pressupost destinat a la defensa militar?

“La naturalesa no és un lloc per a visitar, és la nostra llar” (John Muir, 1838-1914)

31/7/2022

Publicada a EL PERIÓDICO el 2/8/2022 i a EL PUNT AVUI el 7/8/2022

No comparteixo en absolut el tòpic de què els “temps passats foren millors” però tinc dubtes, més que raonables, sobre el futur que s’albira. És obvi que, malgrat la retòrica que emana dels partits polítics -a dreta i esquerra- les suposades ideologies estan supeditades als interessos econòmics dels poders que romanen a l’ombra; tant és així que el materialisme especulatiu salvatge imperant determina les lleis i les  accions de govern que se’n deriven.

Des d’una òptica realista s’ha d’admetre que a nivell mundial hi ha una manca de lideratges evident, motiu pel qual, ens hauria de preocupar el fet d’estar envoltats de personatges mediocres, la categoria dels quals així com l’autoritat moral que exhibeixen, són del tot qüestionables.

Ignoro si el cicle serà llarg o no, en qualsevol cas convido a reflexionar a partir de set frases que il·lustren a la perfecció el concepte de lideratge autèntic: 1) “Els ànecs salvatges segueixen el líder de la seva niada per la forma del seu vol i no per la força del seu claqueig” (Proverbi xinès). 2) “Per a ser un líder no necessites un títol. Lideres amb l’exemple” (Jamie Woodburn, 1856-1943). 3) “Res posa a prova l’habilitat d’un home per a liderar a altres com la seva actuació diària per a liderar-se a si mateix”  (Thomas J. Watson, 1874-1956). 4) “La qualitat suprema del lideratge és la integritat” (Dwight Eisenhower, 1890-1969). 5) “La primera responsabilitat d’un líder és definir la realitat. L´última és donar les gràcies. Entremig, el líder és un servent” (Max De Pree, 1924-2017). 6) “Un bon líder no és un buscador de consensos, sinó un moderador de consensos” (Martin Luther King, 1929-1968). 7) “Un líder és aquell que coneix el camí, fa el camí i mostra el camí” (John C. Maxwell, 1947).

13/7/2022

Publicada a REGIÓ 7 el 16/7/2022 i EL PUNT AVUI el 20/7/2022

A no ser pel factor “morbo” no s’entén que per a participar en el 57è Trofeu Joan Gamper s’acudís a l’Associazione Sportiva Roma, equip que entrena el sempre polèmic José Mourinho. Tampoc s’entén el motiu pel qual l’equip italià va declinar participar-hi després de d’haver tancat l’acord… Però ja se sap, el món del futbol és mutant.

Després del fiasco i de buscar solucions en altres latituds, es podia haver posat en consideració la possibilitat de convidar l’equip de la “Ciutat immortal”, el Girona Futbol Club. Sens dubte que hagués estat tota una deferència i un reconeixement explícit al fet d’haver aconseguit el retorn a la primera divisió.

La realitat però, és que s’ha optat pel Club Universidad Nacional, club mexicà de solera contrastada i conegut popularment com a Pumas. Me’n guardaré prou de menystenir l’equip asteca, benvingut sigui, que tingui una bona estada i com diu el tòpic: que guanyi el millor.

En qualsevol cas i amb independència del partit que cada any es programa, penso que el Gamper és una festa l’essència de la qual rau en la presentació del nou projecte, de la plantilla i, d’altra banda, en l’exteriorització de les esperances i els anhels de la nova temporada. Des d’aquesta òptica, estic convençut que aquesta edició, amb un Barça-Girona, hagués constituït un cop d’efecte important com a país i alhora un reforç del criteri que comparteixo plenament: afavorir el consum de “productes de proximitat”.

7/7/2022

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Orgull gironí: un Barça-Girona al Gamper hagués estat un bon cop d’efecte” l’11/7/2022

El resultat electoral obtingut a Andalusia confirma, com era de suposar, la darrera patacada que ha rebut Ciudadanos, formació sorgida el 2006 amb l’objectiu de sembrar l’odi i la malvestat a Catalunya. Pel bé del país en general, malgrat els transvasaments a altres ecosistemes semblants o pitjors, tant de bo arribi el dia de la seva desaparició definitiva d’aquest gran muntatge teatral en què s’ha convertit el món de la política.

En qualsevol cas, no em puc estar de retre un “petit homenatge”, en clau de metàfora, a un col·lectiu que personifica tot allò que hauria de ser motiu de rebuig en qualsevol àmbit  de la societat. Amb aquesta intenció, i amb sentit de l’humor, m’he permès fer referència al Romance de Don Rodrigo.

Diu així: Las huestes de Ciudadanos desmayaban y huían cuando tras las elecciones sus adversarios vencían […] Solas van desventuradas que no llevan compañía […] La cara llevan hinchada del bochorno que sufrían […] El triste, de ver aquesto, gran mancilla en sí tenia: llorando de los sus ojos de esta manera decían: ayer villas y castillos, hoy ninguno poseían; ayer tenían criados, hoy ninguno les servía […] ¡Desdichada fue la hora desdichado fue aquel día […] pues lo habían de perder todo junto en un día! ¡Oh, Alberto! ¿Por qué no vienes y llevas estas nuestras almas de aquestos cuerpos mezquinos, pues se te agradecería?

24/6/2022

Publicada a EL PUNT AVUI l’1/7/2022